Qui som

 

Hem presentaré, sóc el Jordi Querol García, i sóc la tercera generació de sabaters i fa 75 anys que la meva família va fundar Querol Calçats. Aquest aniversari ens ha portat a recordar tota la trajectòria del negoci i voldria compartir amb vosaltres la seva història.
Tot va començar quan el meu padrí i la meva padrina es van casar a l’acabar la guerra civil. El Mariano Querol i la Júlia Bosch de Villores, d'un poble de Castelló, van decidir traslladar-se a Balaguer, seguint els passos del germà gran del Mariano.

Era l’any 1940 i la seva primera botiga va obrir portes a la plaça Mercadal. Durant molts anys el negoci es va basar en la venta d’espardenyes, moltes d’elles confeccionades a mà per ells mateixos. L’ofici d’espardenyes l’havien après tots dos de molt jovenets al seu poble natal.

 
 
La nostra botiga al 1971

L’any 1944 decidiren traslladar la botiga als baixos del carrer d’Avall, on seguim a l'actualitat. Amb el pas dels anys acabaren comprant tot l’edifici i també el del carrer Major. La compra de la casa del carrer Major els va permetre obrir porta també a aquest carrer i ampliar tant la botiga com la vivenda, fent de les dos cases una de sola.

Al llarg dels anys el matrimoni va tenir tres fills, el Marià, l’Àngel i la Provi. A mitjans dels anys 60 el padrí va llogar un local al carrer Remolins de Lleida i va posar una altra espardenyeria. Durant algun temps la botiga de Lleida la va portar el padrí i la de Balaguer la padrina i el meu tiet l’Àngel.

Al gener del 1971 l’Àngel va tenir que marxar a fer el servei militar, al seu lloc s’hi va posar la meva mare, la Maria Garcia, recent casada amb el meu pare el Marià.

Amb la nova incorporació de la meva mare a la família decidiren ampliar també el negoci afegint sabates a la venda. Més o menys per la mateixa època compraren i ampliaren la botiga de Lleida i també hi van incorporar la venda de sabates. 

A mitjans dels anys 70 el pare va decidir quedar-se al negoci familiar, ja que cada cop tenien més feina amb les dues botiges i el padrí s’anava fent gran. Quan l’Àngel es va casar amb la Mª Carme també es va incorporar a la botiga.

 

 
 

Al 1979 va morir el padrí a l’edat de 64 anys. Amb la mort del padrí les dues botigues les van continuar portant els pares, els tiets i la padrina fins a la seva jubilació.

Al 1989 van comprar la botiga del costat del carrer d’Avall. Al principi el local els va servir tant de magatzem com d’aparador.

Al 1995 els dos matrimonis decidiren dividir el negoci, i això va permetre que tant jo com els meus cosins entressim a formar part del negoci familiar.

Així doncs, els meus tiets van decidir posar al local del costat una botiga d’esports, Esports Querol, mentre els meus pares i jo vam continuar tenint les dues sabateries fins l’any 2004. Aquell any el pare va estar una temporada de baixa i aquest fets ens va suposar la decisió de tancar la botiga de Lleida.

L’any següent el meu pare ja va deixar el negoci i la botiga va passar al meu nom. Al 2010 la mare també es va jubilar i des d'aleshores la meva dona, l’Alba Rius, i jo portem junts la sabateria fins a l'actualitat. Esperem poder estar molts més anys calçant els peus de molta gent, des dels més petits de casa fins als mes grans, com hem fet les tres generacions durant tants anys.